■ espontani | espontània

Etimologia: del ll. spontaneus, íd., der. de sponte ‘voluntàriament’, abl. de spons, -ntis ‘voluntat lliure’ 1a font: s. XV
    1. adjectiu Que procedeix d’un impuls interior, que obra sense un estímul extern. Un moviment espontani de l’ànima. Un oferiment espontani. Combustió espontània. Generació espontània.
    2. masculí i femení Persona que assisteix a un espectacle com a espectador, especialment a una corrida, un partit de futbol, etc., i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes que apareixen de forma natural, sense haver estat plantades o sembrades per l’home.