■ esplendor

Etimologia: del ll. splendor, -ōris, íd., der. del ll. splendēre ‘brillar’ 1a font: 1474
    femení
    1. Esclat magnífic de claror. El sol estava en la seva més gran esplendor.
    2. Magnificència, qualitat d’allò que impressiona per la seva bellesa, la seva riquesa, etc. L’esplendor de la festa.
  2. Apogeu, situació d’allò que ha assolit un grau molt alt de desenvolupament, de perfecció, de riquesa, etc. El nostre poeta estava en la seva màxima esplendor.