espigar

Accessory
Etimologia: de espiga 1a font: 1438
Body
    verb
  1. intransitiu agricultura i botànica Treure espiga les plantes.
  2. pronominal
    1. botànica i agricultura Fer la creixença una planta, especialment allargar-se el caluix de les cols i altres hortalisses quan són a prop de treure llavor.
    2. figuradament Fer la creixença una persona.
  3. transitiu oficis manuals Fer punta, aprimar (el cap d’un objecte) formant-li l’espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d’un altre objecte.