■ espiar

Partició sil·làbica: es_pi_ar
Homòfon: aspiar
Compareu: expiar
Etimologia: del germ. gòtic *spaíhôn ‘posar-se a l’aguait’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Observar cautelosament i d’amagat algú, allò que fa, que diu, etc. L’espiaven de lluny. Espiar els passos d’algú. Ves amb compte a parlar: som espiats. Espiar els moviments de l’enemic.
    2. espiar l’ocasió (o el moment favorable, etc.) Estar amatent a aprofitar-lo.
  2. Descobrir una acció d’altri a algú; reportar.