■ espia

Partició sil·làbica: es_pi_a
Etimologia: del germ. gòtic *spaíha, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení Persona encarregada d’espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos, etc. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic.
  2. femení nàutica Corda o cap que serveix per a moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la.