Accessory
Etimologia: del germ. fràncic *sporo, -runs, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
- Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.
- figuradament Incitament, agulló, estímul.
- a esperons batuts locució adverbial Galopant. Fugiren a esperons batuts.
- esperó d’apicultor per analogia tecnologia Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.
- reguitnar (o tirar guitzes) contra l’esperó figuradament Protestar contra una força superior o obstinar-se inútilment a oposar-s’hi.
- anatomia Prominència punxeguda i sobresortint.
- botànica Prolongació tubular i tancada de la base del calze o de la corol·la.
- indústries del calçat i esports Reforç extern de la canya d’una bota d’esquí, situat a la part posterior, que ajuda a mantenir la cama flexionada cap endavant.
- cirurgia Part sobresortint de la mucosa intestinal en ésser juxtaposades dues porcions de budell en l’anus contra natura.
-
marina, marítim
- Extrem de la proa d’un vaixell.
- Punta de ferro sortint per la proa de les galeres amb la qual abordaven i ferien l’enemic.
-
obres públiques
- Construcció en punta en forma d’angle agut addicionada als pilars d’un pont, aigua amunt i aigua avall, per a tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l’aigua.
- Contrafort.
- Punta de roca que romp les onades a l’entrada d’una cala, d’un port, etc.
- zoologia Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
- esperó de cavaller botànica i jardineria Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium ajacis), de tija terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.