■ esperit

Etimologia: del ll. spīrĭtus ‘alè, buf, aire, esperit’, amb canvi de posició de l’accent i dissimilació 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Hàlit. L’esperit de Déu planava sobre les aigües.
    2. lingüística En grec, signe gràfic que indica si hi ha aspiració o no.
    3. exhalar l’esperit Morir.
    1. filosofia i religió Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.
    2. avivar (o despertar, o obrir, etc.) els esperits Infondre nova força vital.
    3. perdre els esperits Desmaiar-se, perdre la força vital.
    1. Substància o ésser incorpori, immaterial.
    2. especialment espiritisme En l’espiritisme, l’ànima d’un mort, que, alliberada del cos, resta unida amb el periesperit.
    3. en esperit Espiritualment, sense participació corporal. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.
    4. esperit angèlic (o celestial) Àngel.
    5. esperit infernal (o maligne, o mal esperit) Diable.
    6. Esperit Sant cristianisme Tercera persona de la Trinitat, anomenada també Paràclit o Paraclet.
  4. Ànima racional, pensant. L’esperit humà. Un esperit profund.
  5. Ànim, principi intern de les resolucions de l’home. Tenir esperit per a fer una cosa. Un esperit abatut, tímid, audaç, arrauxat. Pobre d’esperit.
    1. Impuls dominant segons el qual obra l’home. Esperit de rebel·lió, d’intransigència, d’indisciplina, de contradicció, de sacrifici.
    2. Pensament, conjunt d’idees, de sentiments, dominant en la manera d’obrar, en una obra. L’esperit de l’Església, d’una llei. Esperit de cos, d’equip.
    3. Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l’esperit de l’autor.
    4. Enginy, acuïtat d’enteniment. Una frase plena d’esperit.
  7. química
    1. obsolet Substàncies volàtils, obtingudes per destil·lació.
    2. esperit de fusta (o de llenya) obsolet Alcohol metílic.
    3. esperit de nitre obsolet Àcid nítric.
    4. esperit de sal obsolet Àcid clorhídric.
    5. esperit de vi Alcohol etílic.
  8. rellotgeria Oscil·lador o balancí rudimentari dels rellotges primitius, associat a un escapament de paletes. És anomenat també foliot.