■ esperar

Etimologia: del ll. sperare, íd. 1a font: c. 1240
    verb
    1. transitiu Creure que serà realitat alguna cosa bona, convenient, etc., o, més rarament, dolenta, inconvenient, etc., tenir confiança d’aconseguir alguna cosa. Encara espera que se salvarà. Ja esperava que em castigaria, però no pas amb tanta severitat. Espera una recompensa. No n’esperis res, de la Mercè.
    2. pronominal No m’ho esperava pas. El nen s’espera qui sap què.
    3. transitiu Desitjar que sigui realitat alguna cosa. Esperava tant que t’hi decidissis! Espero que hi reeixiràs. Espero que mentrestant t’hagi anat bé.
    4. intransitiu Confiar en l’ajut d’algú. Ell no espera sinó en mi. Esperar en Déu. Esperar en la providència de Déu.
    5. qui espera es desespera Refrany que vol dir que esperar molt de temps una persona o una cosa que no arriba causa gran impaciència i pertorbació.
    1. transitiu Restar en un lloc, diferir una acció, fins a l’arribada d’algú o d’alguna cosa. T’esperaré al bar de la cantonada. Ja fa mitja hora que espero l’autobús. No ho facis tot sol: espera que arribin els altres. No et mengis l’escudella encara: espera que es refredi.
    2. usat absolutament Ens han respost: “ja va”, i encara esperem. Si esperes més, serà massa tard.
    3. pronominal Espereu-vos ací. Espera’t un moment, que ja vinc.
    4. transitiu figuradament A casa ens esperava una sorpresa. El dinar ens espera.
    5. esperar un fill (o una criatura, o un nen, etc.) (una dona) Estar embarassada.