■ espectroscòpia

Partició sil·làbica: es_pec_tros_cò_pi_a
Etimologia: de espectro- i -scopia
    femení astronomia, física i química
  1. Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
  2. Examen dels espectres d’una radiació electromagnètica.