■ espectacle

Etimologia: del ll. spectacŭlum, íd., der. de spectare ‘contemplar’, freqüentatiu del ll. spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que ha donat també molts derivats 1a font: s. XVI
    masculí
  1. Allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual, especialment com una cosa notable, digna d’atenció. Aquella posta de sol fou un espectacle meravellós. Del balcó estant vaig presenciar un espectacle esborronador. Tots dos estaven borratxos: quin espectacle!
  2. espectacles Representació pública d’una obra teatral, cinematogràfica, d’una exhibició de varietats, etc.