■ espargir

Homòfon: aspergir
Compareu: esbargir
Etimologia: del ll. spargĕre, íd. 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu Escampar, dispersar, disseminar. La borrasca espargí les naus. El vent ha espargit els núvols. Ara hi has d’espargir unes quantes polsades de sal.
  2. pronominal El ramat s’espargí per la prada.