■ església

Partició sil·làbica: es_glé_si_a
Etimologia: del ll. td. ecclēsia, i aquest, del gr. ekklēsía ‘assemblea’, amb terminació culta eclesiàstica i amb es- més corrent en cat 1a font: s. XII
    femení cristianisme
    1. Comunitat local de cristians entorn d’un bisbe.
    2. Porció de l’Església universal definida per un concepte ètnic o geogràfic (església italoalbanesa, església d’Occident), per una doctrina (església monofisita), per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment (església nestoriana, església luterana), per un ritu litúrgic (església bizantina), etc.
    3. Església Catòlica Església constituïda institucionalment entorn del papa de Roma que proclama haver mantingut la successió apostòlica i la primacia sobre les altres seus apostòliques.
    4. església militant Els fidels vivents.
    5. església primitiva La comunitat cristiana dels temps apostòlics.
    6. església purgant Les ànimes del purgatori.
    7. església triomfant Els benaurats del cel.
    8. Església universal (o simplement Església) Comunitat dels seguidors de Crist.
  2. El conjunt de tots els ministres d’una Església, el seu govern.
  3. arquitectura i litúrgia Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.