■ escudar

Homòfon: escodar
Etimologia: de escut 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Cobrir amb l’escut.
    2. per analogia Resguardar, protegir com amb un escut. La serralada escuda la comarca.
  2. pronominal
    1. Cobrir-se amb l’escut dels cops de l’adversari.
    2. per analogia Fugint del pare va anar a escudar-se darrere la mare.
    3. figuradament Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc. Els deixebles repetien les paraules del mestre: s’escudaven en la seva autoritat.