■ escòria

Partició sil·làbica: es_cò_ri_a
Etimologia: del ll. scoria, i aquest, del gr. skōría, íd. 1a font: 1623
    femení
  1. metal·lúrgia Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.
  2. figuradament La part més vil d’una societat. Persones que són l’escòria de la ciutat.
  3. escòries volcàniques petrografia Materials expulsats pels volcans, especialment les laves més viscoses que, en refredar-se, adopten formes tortuoses.