■ escèptic | escèptica

Compareu: asèptic
Etimologia: del gr. skeptikós ‘que observa sense afirmar’, der. de sképtomai ‘observar’ 1a font: 1839, DLab.
    filosofia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escepticisme.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Que professa l’escepticisme.
    2. Donat a l’escepticisme.
  3. masculí Efèctic.