■ escatós | escatosa

Etimologia: de escata 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que té escates.
  2. adjectiu anatomia Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani.
  3. masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Lepidotrigla cavillone), de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon.
  4. masculí zoologia
    1. plural Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis.
    2. singular Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos.