■ esca

Etimologia: del ll. ēsca ‘aliment’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Matèria molt seca disposada perquè s’encengui fàcilment amb una espurna, i que hom prepara amb la polpa del bolet d’esca (Fomes fomentarius).
    2. figuradament Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc. Aquest noi és una esca de renou.
    3. ésser l’esca del pecat (algú) Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.
  2. Esquer.