■ esbarrar

Etimologia: alteració de esvarar
    verb
    1. intransitiu Esvarar, relliscar.
    2. pronominal Si ens esbarràvem per aquests cingles, hi deixaríem la pell.
    3. pronominal figuradament Errar, equivocar-se. Qui molt xerra, molt s’esbarra.
    1. transitiu Espantar (un animal), fer-lo fugir.
    2. pronominal Se li ha esbarrat el matxo.