■ ermità | ermitana

Etimologia: del ll. td. eremīta, -ānis, variant de declinació del ll. eremīta, -ae ‘ermità’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. cristianisme
    1. masculí i femení Eremita.
    2. masculí i femení El qui té cura d’una ermita o santuari.
    3. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eremitisme; eremític.
  2. masculí zoologia Bernat ermità.