ermita

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. eremīta ‘ermità’, que, de designar la persona, l’ermità, passà a designar-ne l’habitatge 1a font: s. XIII, Vides
Body
    femení cristianisme
  1. Habitatge de l’ermità.
  2. Capella situada ordinàriament en despoblat.