■ erigir

Etimologia: del ll. erigĕre, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
  1. transitiu
    1. Alçar, edificar un monument, una construcció, etc. Erigir un mausoleu.
    2. Instituir, fundar.
    3. antigament Alçar, posar dret.
  2. figuradament
    1. transitiu Elevar a una certa condició. El volien erigir en rei.
    2. transitiu per extensió Erigir una veritat en principi absolut.
    3. pronominal Erigir-se en jutge d’una qüestió.