■ epíleg

Etimologia: del gr. epílogos, íd., der. de epilégō ‘afegir al que s’ha dit’
    masculí [abreviatura ep.]
  1. retòrica En retòrica grega, última part del discurs que tendeix a moure l’auditori amb eficàcia especial.
  2. retòrica Escrit que figura al final d’un llibre en què hom dona compte de la seva recapitulació o de la conclusió que se’n treu.
  3. teatre Part final de l’obra dramàtica amb la qual té lloc la conclusió de la trama plantejada.