■ enze

Etimologia: del ll. ĭndex, ĭndĭcis ‘indicador, revelador’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí Animal que serveix com a reclam de caça.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment. Ets molt enze.
    2. fer l’enze Fer l’orni, el beneit.