■ envidriar-se

Partició sil·làbica: en_vi_dri_ar-se
Etimologia: de vidre 1a font: s. XIV, Alcoatí
    verb pronominal
  1. Prendre l’aspecte de vidre. Els ulls se li envidrien: ja és mort.
  2. Esdevenir rígid, trencadís. Amb la glaçada, el fang del camí s’havia envidriat.