■ envestir

Etimologia: del ll. ĭnvĕstīre ‘revestir; envoltar’, i d’aquí es passà a indicar ‘envoltar, atacar l’enemic’
    verb transitiu
    1. Anar impetuosament a l’encontre d’algú o d’alguna cosa, anar a topar. El brau m’ha envestit prop del pont. La nostra barca va envestir la seva, i de poc li fem fer sotsobre.
    2. envestir la platja marina, marítim Atracar.
    1. Escometre per demanar quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim.
    2. figuradament Emprendre una cosa àrdua. Envestir una pujada. Envestir un negoci.