■ entretenir

Etimologia: de tenir 1a font: 1558
    verb
    1. transitiu Retenir algú en un indret o fer-li passar temps en alguna cosa destorbant-lo d’anar al seu fet. Si arriba a entretenir-me un minut més, se m’hauria escapat el tren. M’ha entretingut explicant-me històries, i encara no he pogut posar-m’hi.
    2. pronominal No ens entretinguem, que avui les botigues tanquen més aviat. Si t’hi entretens tant, no ho acabaràs mai.
  2. transitiu figuradament Fer passar temps amb promeses, donant esperances, etc. Si no penses casar-t’hi, fas mal fet d’entretenir-la.
    1. transitiu Fer passar a algú agradablement el temps. Ara els entreté més la televisió que no pas jugar.
    2. usat absolutament Aquests llibres entretenen, però no fan pensar.
    3. pronominal Sempre s’entretenia fent solitaris.
  4. transitiu Mantenir, conservar.
  5. entretenir la gana (o la fam) Menjar una mica per no sentir tant la gana.