■ entonar

Etimologia: de to 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu música
    1. Començar, algú, a cantar un cant, melodia, etc., per donar el to als altres.
    2. per extensió Començar a cantar.
    3. Donar a una nota el seu to just.
    4. usat absolutament Cantar entonant bé cada nota, no desafinant.
  2. transitiu Fer que els tons d’una pintura s’adiguin.
  3. transitiu
    1. Tonificar, fortificar l’organisme. Una copeta d’anís t’entonarà l’organisme.
    2. usat absolutament Aquest vi entona.
  4. pronominal Agafar supèrbia, presumpció. Des que tothom li fa cas s’ha entonat de mala manera.