■ entelèquia

Partició sil·làbica: en_te_lè_qui_a
Etimologia: del gr. entelékheia, comp. de entelḗs ‘acabat, perfecte’, der. de télos ‘fi, finalitat’, i ékhō ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. filosofia
    1. Realització en un ésser d’allò que ell és en potència.
    2. Substància simple que té en si el principi del seu ésser.
  2. per extensió Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.