■ entelar1

Etimologia: de tel 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
    2. pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
  2. per analogia
    1. transitiu L’emoció li entelà la veu.
    2. pronominal Sempre se li entela la veu.
  3. figuradament
    1. transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
    2. pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.


    4. Vegeu també:
    entelar2