■ ensumar

Etimologia: d’un ll. vg. *su(b)osmare ‘flairar lleument’, del vocabulari de caça, del gr. osmáomai, íd., der. de osmḗ ‘olor’, amb intrusió del prefix en-1 1a font: s. XIV
    verb
    1. intransitiu Aspirar amb força l’aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta?
    2. transitiu Ensumar rapè.
  2. transitiu
    1. Sentir l’olor d’alguna cosa, discernir alguna cosa amb l’olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l’amo.
    2. figuradament Ja he ensumat que en preparen alguna.