■ ensulsiar

Partició sil·làbica: en_sul_si_ar
Etimologia: d’origen incert, probablement ll. sŭbsīdĕre ‘ensorrar-se’, a través d’alguna forma verbal com subsīdat, alterada per influx del mot sòl
    verb
  1. transitiu Esfondrar (terres, roques, parets, edificis, etc.). El moviment sísmic va ensulsiar les cases més velles.
  2. pronominal S’ha ensulsiat el sostre de l’església.