■ ens1

Etimologia: del b. ll. ens, entis ‘el que és’, creació dels filòsofs escolàstics per a expressar el participi present del verb esse, que no en tenia 1a font: s. XIV, Llull
    masculí invariable
  1. filosofia
    1. El que és, ésser concret.
    2. per extensió L’ésser.
    3. El que pot existir.
    4. ens de raó Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat.
  2. Entitat, institució. Els ens autonòmics.


    3. Vegeu també:
    ens2