■ enmig

Etimologia: de en2 i mig 1a font: s. XIV, Llull
    Mot emprat en l’expressió enmig de locució prepositiva
  1. Indica situació dins una munió o un ajust de persones o coses. Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol. L’olla és enmig dels altres atuells.
  2. Indica coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants. Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria. Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix.