■ enlluernar

Partició sil·làbica: en_llu_er_nar
Etimologia: de lluerna 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.
    2. usat absolutament Aquest sol enlluerna!
    3. estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
  2. figuradament
    1. Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l’enlluernava.
    2. Al·lucinar amb coses aparents o falses. T’enlluerna contant-te les seves grandeses.