■ enharmonia

Partició sil·làbica: en_har_mo_ni_a
Etimologia: de harmonia
    femení música
  1. Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
  2. En la música grega antiga, gènere melòdic en el qual intervenia el quart de to.