■ enfront

Etimologia: de front 1a font: 1461
  1. masculí Part anterior d’un element constructiu, especialment d’un edifici. Manà que emblanquinessin els enfronts de llurs cases.
    1. adverbi Davant per davant. Es va dirigir a la muntanya que tenia enfront. Viu a la casa d’enfront de la meva.
    2. enfront de locució prepositiva Davant per davant de, oposant-se a.