■ enèsim | enèsima

Etimologia: del nom de la lletra ena i la terminació -èsim, pròpia dels numerals fraccionaris: vigèsim, centèsim, etc
  1. adjectiu
    1. matemàtiques En una sèrie o successió indefinides, dit del terme que ocupa un lloc general indeterminat, designat per la lletra n.
    2. per extensió Dit d’una cosa que ve a afegir-se a moltes altres d’idèntiques. És l’enèsima temptativa infructuosa que fa. T’ho dic per enèsima vegada.
  2. matemàtiques
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un nombre determinat de parts iguals designat per la lletra n.
    2. masculí Un enèsim, 1/n.
  3. adjectiu matemàtiques Dit d’una potència, arrel, ordre de derivació, etc., indeterminats.