■ enervar

Etimologia: del ll. enervare, íd. 1a font: s. XX, Oller
    verb
  1. transitiu cirurgia Fer una ablació en un nervi o un grup de nervis innervant una regió del cos.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer perdre el nervi, l’energia, el vigor. La forta calor enerva les criatures.
    2. pronominal Perdre el nervi, l’energia, el vigor. S’enerva al vespre, quan li puja la febre.
  3. per extensió
    1. transitiu Fer posar nerviós. Aquest sorollet m’enerva.
    2. pronominal Posar-se nerviós. S’enervava per la manca de puntualitat dels amics.