■ encartar

Etimologia: de carta 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. dret
    1. Posar en escriptura o instrument públic qualsevol acte o contracte.
    2. Citar algú a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban.
    3. Condemnar en contumàcia.
    4. Sotmetre algú a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció.
  2. Intercalar (un full o un plec solt) dins un llibre, una publicació.