Accessory
Etimologia: de call2 1a font: 1460, Roig
Body
-
verb
-
- intransitiu Ésser aturat i no poder anar, un vehicle, per raó d’un obstacle que trava el seu moviment. Encallar, un carro, en un fanguissar. El cotxe ha encallat enmig de l’aiguamoll.
- pronominal Entre aquells dos pins no hi ha gens de neu i el trineu s’hi encallarà.
- intransitiu Ésser aturada, una embarcació, i no poder navegar perquè no té prou aigua per a surar. La nau encallà en la sorra.
- pronominal Encallar-se, una barca, en les roques.
- intransitiu per extensió Tinc una espina encallada a la gola.
- pronominal per extensió Aquests engranatges s’encallen sovint. La xarxa s’ha encallat en les roques del fons.
- pronominal figuradament Aturar-se, algú o alguna cosa, de progressar, parlar, actuar, etc., per l’acció d’obstacles que ho impedeixen. La discussió es va encallar en aquell punt. Tenim tots els afers encallats per manca de capital.
-
transitiu
- Privar, un obstacle, d’anar endavant un vehicle travant els seus moviments. El fang encallarà el carro.
- per extensió El rovell de les guies ha encallat la persiana.
- figuradament Els teus silencis encallen la conversa!
Vegeu també:
encallar2