encallar1

Accessory
Etimologia: de call2 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
    1. intransitiu Ésser aturat i no poder anar, un vehicle, per raó d’un obstacle que trava el seu moviment. Encallar, un carro, en un fanguissar. El cotxe ha encallat enmig de l’aiguamoll.
    2. pronominal Entre aquells dos pins no hi ha gens de neu i el trineu s’hi encallarà.
    3. intransitiu Ésser aturada, una embarcació, i no poder navegar perquè no té prou aigua per a surar. La nau encallà en la sorra.
    4. pronominal Encallar-se, una barca, en les roques.
    5. intransitiu per extensió Tinc una espina encallada a la gola.
    6. pronominal per extensió Aquests engranatges s’encallen sovint. La xarxa s’ha encallat en les roques del fons.
    7. pronominal figuradament Aturar-se, algú o alguna cosa, de progressar, parlar, actuar, etc., per l’acció d’obstacles que ho impedeixen. La discussió es va encallar en aquell punt. Tenim tots els afers encallats per manca de capital.
  1. transitiu
    1. Privar, un obstacle, d’anar endavant un vehicle travant els seus moviments. El fang encallarà el carro.
    2. per extensió El rovell de les guies ha encallat la persiana.
    3. figuradament Els teus silencis encallen la conversa!


  2. Vegeu també:
    encallar2