■ empíric | empírica

Etimologia: del ll. empīrĭcus, i aquest, del gr. empeirikós, íd., der. de peĩra ‘experiència, prova, temptativa’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica. Per mètodes empírics.
    2. filosofia empírica filosofia Empirisme.
    3. llei empírica física Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa.
  2. masculí i femení Partidari de l’empirisme.