■ emmirallar

Etimologia: de mirall 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Donar, un mirall, per reflexió, la imatge d’un objecte.
    2. per extensió i especialment Fixa’t com l’aigua de la bassa emmiralla la lluna!
  2. pronominal
    1. Mirar-se al mirall.
    2. per extensió i especialment Els pals del vaixell s’emmirallaven en la mar.
    3. figuradament En tots els ulls s’emmirallava l’emoció que sentien els cors!
    4. emmirallar-se en (algú) figuradament Seguir-ne l’exemple, imitar-lo.