■ emissiu | emissiva

Partició sil·làbica: e_mis_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. emissus, -a, -um, participi de emittĕre ‘emetre’
    adjectiu física
  1. Que té la propietat de produir una emissió.
  2. poder emissiu Emissivitat.
  3. poder emissiu total Energia total emesa per un cos termoradiant per unitat de temps i de superfície.