■ eminència

Partició sil·làbica: e_mi_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. eminentia, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Lloc eminent.
    2. anatomia Protuberància.
    1. Qualitat d’eminent.
    2. catolicisme Títol d’honor donat als cardenals.
  3. Persona eminent.
  4. eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra.