■ embravir

Etimologia: de brau 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Infondre bravura o valentia. Aquesta primera victòria els embraví.
    2. pronominal Agafar bravura o valentia. Davant la nostra reculada, ells s’embraviren i ens atacaren abrivadament.
    1. transitiu Fer tornar agressiu, enfurir, especialment un animal.
    2. pronominal Aquest gos només s’embraveix quan té por!
    3. pronominal figuradament Embravir-se la mar, els elements.