■ embocar

Etimologia: de boca
    verb
  1. intransitiu Començar, tenir la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc. Aquest carrer emboca a la plaça.
  2. transitiu
    1. Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l’eriçó.
    2. figuradament Menjar àvidament. Ja ha embocat sis canelons.
    3. música Posar-se a la boca l’embocadura d’un instrument musical.
  3. transitiu Entrar en un port, riu, carrer, etc., per la seva boca o embocadura. El vaixell embocava el port. Embocar un passadís.