■ emblema

Etimologia: del ll. emblēma, i aquest, del gr. émblēma ‘ornament de relleu; mosaic’, der. de embállō ‘llançar; inserir’, i aquest, de bállō ‘llançar, tirar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Signe visible d’una idea, sovint acompanyat d’una llegenda explicativa.
    1. Objecte visible consagrat per l’ús per a representar una idea, una cosa abstracta, etc. L’emblema de la justícia és una balança. Els emblemes de la reialesa.
    2. organització militar Distintiu dels diferents cossos i armes militars.
  3. heràldica Senyal distintiu d’una corporació, un organisme, un cos militar o d’una persona o una família no pertanyent a la noblesa, col·locat sovint dins un escut.
  4. literatura Varietat de l’al·legoria caracteritzada per l’ús de trets susceptibles d’ésser representats gràficament.
  5. emblema musivari iconografia Imatge central d’un mosaic, voltada de sanefes decoratives geomètriques.