■ embarrar

Etimologia: de barra1 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
  1. transitiu
    1. Tancar una porta, una finestra, etc., amb barra.
    2. per extensió Tancar fort una porta, finestra, etc., amb clau o altre mitjà de subjecció.
    3. Obstruir un pas amb objectes posats a manera de barrera.
    1. transitiu Tancar una persona o cosa dins un lloc d’on no és possible de sortir o on altri no pot entrar.
    2. pronominal S’ha embarrat a casa seva i ja fa tres dies que no el veu ningú.
    3. transitiu Tancar el bestiar dins el corral o la pleta.
  3. transitiu Estendre o posar en barres.