■ emancipació

Partició sil·làbica: e_man_ci_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. emancipatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. dret
    1. Acció d’emancipar o d’emancipar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Sortida de la pàtria potestat sia per disposició de la llei sia per voluntat del seu titular.
    2. Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.
  3. història i ciències polítiques
    1. Procés historicopolític d’una colònia que tendeix a la seva independència.
    2. Alliberament d’una nació, poble o comunitat.