■ eloqüent

Partició sil·làbica: e_lo_qüent
Etimologia: del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’
    adjectiu
    1. Que parla amb facilitat i d’una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l’escolten.
    2. per extensió Un discurs eloqüent.
  2. per extensió Intensament expressiu, significatiu. Un gest eloqüent. Un silenci eloqüent.